Capítol 2!

Pel que sembla l’Isis no ho tindrà tan fàcil per lligar amb el morenet, la paparra aquella que va amb ells no es desenganxa d’ell ni un segon... Aquesta nena és curteta o només ho fa veure? Què no veu que al “seu” Blaise se li cau la bava per l’Isis? Em cau bé aquest noi, se’l veu simpàtic, no com el ros oxigenat aquell... D’acord, admeto que guapo ho és un tros llarg, però pel poc que el conec diria que és un borde repel·lent...
Després d’unes quantes baixades decidim que és hora de dinar i anem cap a la cafeteria. Està a rebentar, aviam si trobem lloc... En aquest moment noto un cop de colze, la Isis acaba de trobar una altra víctima pels seus encants. Un altre grup de joves de la nostra edat, dos nois i una noia, estan asseguts en una taula propera; un dels dos nois i la noia se’ls veu massa junts com per intentar ficar-se pel mig, però l’altre noi podria ser un bon competidor pel Blaise... Són només tres, pel que si ens apretem hi podem entrar tots, tot i que si de mi depengués deixaria que el ros oxigenat, els seus guardaespatlles i la nena estúpida es busquessin la vida,
però si anem tots junts, anem tots junts.

- Escolteu, en aquella taula d’allà només hi ha tres persones, si ens apretem hi cabem tots...

Els anglesos es giren a mirar en aquella direcció i abans que ningú digui res el ros oxigenat ja s’ha de queixar:

- Ni mort m’acosto jo en aquella taula de lleons...

Abans que jo tingui temps a preguntar-li res més, l’Isis ja ha començat a avançar cap aquella taula. Dedicant un somriure al rosset em disposo a seguir-la, i darrera meu el Blaise amb la nena estúpida. El rosset sospira i, junt amb els dos goril·les, ens segueix resignat.

- Hola, que us fa res si seiem aquí amb vosaltres? – Saludo el trio de la taula


Abans que puguin contestar a la Maria m’assec, així que es veuen obligats a compartir taula jeje. El Blaise s’asseu al meu costat abans que la Pansy, que dedica un somriure de superioritat als nois de la taula, es posi al mig. El Draco, mentrestant, segueix remugant i s’asseu el més lluny possible dels nois amb els què ens hem acoplat. Els altres dos s’asseuen on poden. No sé perquè però tinc la sensació de que ens estem perdent alguna cosa, miro la Maria i veig que li passa el mateix, i com no tinc la intenció de quedar-me amb dubtes em dirigeixo al Blaise:

- Què passa aquí? Per què tinc la sensació que em falta informació? – la Maria se m’acosta per escoltar la resposta, està tan intrigada com jo.

- Són companys però no ens hi portem gaire bé, per no dir que el Draco i el de les ulleres no es poden ni veure... – em respon tranquil·lament i jo em poso a riure.

- Ja estàs maquinant alguna cosa? – em demana la meva amiga en veu baixa. Em coneix massa bé.

Li dedico una
mirada de les meves que diu: “Jo? Però si sóc un angelet!”, ella nega amb el cap com sempre, volent dir que no tinc remei jeje, qué hi farem, m’agrada ficar-me amb la gent. El Blaise ens observa amb un somriure. Crec que s’imagina alguna cosa, diria que és un noi bastant astut i intuïtiu jeje, com a mi m’agraden.

Hi ha un silenci una mica tens. No ho suporto més:

- Perdó per haver-nos assegut tan de sobte però no hi havia més lloc, a més el Draco ha dit que no volia venir aquí i no ho he pogut evitar – els hi dic i li dedico un somriure burleta al nostre ros.

- No passa res.

- Bé, ella és la Maria i jo l'Isis, i a ells crec que ja els coneixeu, oi?

- Sí.

- I vosaltres sou? – a veure si diuen alguna cosa més...

- Ells són l'Hermione i el Ron i jo el Harry, alguna cosa més?

Vaja, que secs que són... Em giro cap a la Maria i ella m’agafa el relleu. Començar a fer-los preguntes per alleujar l’ambient i
li funciona. Mentre parlen em fixo en el Harry, l’únic que s’ha dignat a contestar-me, és bastant mono però no m’acaba d’agradar el seu caràcter, així que decideixo que no mereix ser la meva “presa”, em quedo una estona mirant-lo, m’adono que no para de mirar al Draco i la meva imaginació comença a volar, podria ser que fos gai? Diuen que no es suporten però si fos això no es mirarien tant, em giro i em dedico a observar el Draco i, oh, sorpresa! Ell tampoc pot evitar mirar al Harry jeje. El meu cap començar a maquinar jeje, però necessitaré ajuda i crec que el Blaise em podrà ajudar, a més així potser aconsegueixo alguna cosa més!


Només em faltava això! Ara no només he de suportar fer d’espelma amb el Ron i l’Hermione sinó que a sobre he de suportar aquestes serps fastigoses i aquestes noies malcarades. La noia baixeta, crec que ha dit que es deia Maria, comença a fer-nos preguntes per alleugerar l’ambient. Comença preguntant les edats, almenys ha aconseguit que el Ron i l’Hermione prestin una mica d’atenció a
alguna cosa que no sigui l’altre... La noia alta té divuit anys i la baixeta dinou. No li estava parant massa atenció, tenia el cap en una altra cosa, però em giro cap a ella amb els ulls molt oberts.

-Tens dinou anys!? Ens estàs prenent el pel, si jo no te’n posava més de quinze!

Pel que sembla no sóc l’únic que s’ha sorprès per la seva edat. Les cinc serps també se la miren sorpresos. Ella es limita a somriure, suposo que hi deu estar acostumada a que li posin menys anys dels que realment té. La noia continua parlant, comença a
preguntar quin dia fem els anys, quin és el nostre color preferit i un munt de coses més. No estic massa atent al que diu, ara mateix hi ha coses, o millor dit, persones, més interessants a les que mirar. Coi! Perquè li ha de quedar tan bé la roba d’esquí al malparit del Malfoy? Evidentment, no sóc tan estúpid com per deixar que noti que el miro, faig veure que estic pendent del que pregunta la noia... Ja té tela la cosa, tot i que ha pujat a fer esport va ben repentinat... I parlant de fer esport... em pregunto si la roba d’aquest jersei
és gaire transpirable... Collons Harry! Reacciona! Que estàs bavejant pel Malfoy! Que el seu passatemps preferit és fer-te la vida impossible... Però és que és tan atractiu... El seu cabell ros que ha de ser tan suau, aquests ulls que semblen que d’un moment a l’altre hagi d’esclatar una tempesta....

-Harry? Ets aquí amb nosaltres? – El Ron em treu dels meus pensaments

-Ah, perdona, no us escoltava, què dèieu?

Les noies riuen sense molestar-se en dissimular-ho. Quin parell d’estúpides!



Quin parell d’estúpides! Com he acabat aquí? Què és el que tenen aquestes noies? S’emporten tota l’atenció que hauria de ser per mi! Mira-les parlant tan tranquil·lament amb els gatets, en fi, la baixeta, l’altra sembla una mica boja, s’està rient sola, i si ara planeja prendrem el Harry? Es pensa que no me n’adono que no para de mirar-lo? Però què estic dient, perquè hauria d’estar jo pendent del
Potter?! Espera què estant dient? Que la baixeta té dinou anys? Tots ens hem quedat amb la boca oberta pel que sembla, però com bon Malfoy que sóc ho dissimulo. Espera, ara l’altra noia m’està mirant... es creuen les nostres mirades i tinc un calfred, aquesta noia fa por, a més amb aquest somriure... em guinya un ull i es posar a parlar amb el Blaise sense treure’m la vista de sobre, què vol? Se m’ha passat la gana i m’aixeco de la taula, estic tip d’estar aquí.

- Ei nois– em dirigeixo als meus–. Marxo, no puc més, no en tenim prou d’estar de vacances i haver d’aguantar als sants que se’ns afegeixen aquestes dues, m’ha agafat indigestió.

Com sempre el Vince i el Greg em segueixen, la Pansy dubta però al final decideix que s’estima més suportar els nostres “estimats”
companys que deixar el Blaise sol amb aquesta boja. Aquest, per la seva banda, sembla que no pensa moure el cul. Aquesta noia ens portarà problemes... Som a la sortida i sento un crit:

- Vas a amagar-te Malfoy? Tens por de que t'agafem i no puguis contra nosaltres?

- Ja t’agradaria Potter o potser ets tu el que vol ser agafat? – Merda! Què acabo de dir? No passa res no crec que siguin tan llestos.

Mentre responc al Potter, el Blaise i les noies se’ns han afegit. L’alta, pot ser un perill, s’apropa i em diu en un xiuxiueig:

- Et faré un favor, estic segura que t’agradarà, però és sorpresa. A canvi vull que em treguis la Pansy del mig, sinó, podries
acabar malament i no volem que li passi res a un noi tan atractiu, veritat? – La seva amiga la mira amb cara de “què penses fer?”, però ningú més se n’adona.

- Tornem a esquiar? Hem d’aprofitar bé el dia – Proposa la Pansy, la resta hi estem d’acord i marxem cap al telecadira una altra vegada.