Obsessions: Capítol 2

Un bon dia de finals de gener, mentre era al meu despatx vaig sentir que trucaven a la porta. En obrir vaig veure que era un director amb el que havia parlat dies enrere. Volia que em mirés el seu guió. Vam quedar que ens veuríem al cap dins d’una setmana, que jo ja m’hauria llegit el guió i entre tots dos triaríem els actors. Sempre decideixo amb els directors els actors que estaran en les pel·lícules, trobo que és bo aconsellar i deixar-se aconsellar en una feina així.

Aquell dia, després d’una llarga jornada de treball, vaig arribar a casa esgotada. Com sempre, vaig comprovar el meu contestador automàtic i vaig veure que no hi ha cap missatge, tot i així, semblava que la Frigga m’havia trucat diverses vegades, què li devia passar? Amb prou feines havia sonat una vegada que ja vaig sentir la veu de la Frigga a l’altra banda que em contestava amb una barreja d’entusiasme i nerviosisme:

- Isis!!!! T’he de dir una cosa molt important!!

- Ei, Frig, per què no et calmes una mica i m’expliques què és això tan important que m’has de dir?

A l’altra banda vaig sentir una respiració profunda i la Frigga em digué:

- L’Odín m’ha demanat que em casi amb ell!!! Encara no m’ho crec!!

- Wow Frigga! Això és genial! Suposo que li has dit que sí, veritat? Perquè si no, ja l’estàs trucant per dir-li que sí!!!!

- És clar que li he dit que sí!! Em caso, Isis, em caso!!!

- Me n’alegro per tu! Enhorabona! I quan dius que és el casament?

- Doncs esperarem que faci una mica més de calor, cap el maig o el juny, encara no hem establert el dia.

- Molt bé, ja li has dit a l’Eurídice?

- Sí, just acabava de parlar amb ella quan tu m’has trucat

Al cap d’una setmana em vaig tornar a citar amb el director de la pel·lícula. Vam comentar alguns aspectes del guió per sobre i ens vam centrar en els actors. Els actors que havien assistit al càsting eren molts i molt bons, pel que el director i jo ens vam mirar i remirar les gravacions de cada càsting. Vam començar per la protagonista:

- Em penso que l’Ashley Greene faria força bé el paper de Hannah- començo expressant la meva opinió

- Sí, no està malament, i que me’n dius de l’Anna Kendrick? No creus que també podria fer-ho bé?

- Uhm... Potser sí ara que ho dius... Bé centrem-nos en aquestes dues. Què et sembla si tornem a mirar el vídeo?

Després d’unes quantes hores de mirar-nos i remirar-nos els vídeos de totes dues actrius decidírem que l’Ashley Green era l’adequada.

Decidir qui faria quin paper, ens portà dies i dies de feina, fet força corrent en la vida d’una productora, però el que més problemes ens portà va ser l’antagonista... Representava que havia de ser algú atractiu físicament, característica que més o menys complien tots els candidats, però jo dubtava que molts d’ells fossin capaços d’utilitzar tals tècniques de seducció...

- Escolta, jo crec que el que millor ho farà és el Tom Felton, a més, té experiència com a antagonista...

En sentir aquell nom no vaig poder evitar de somriure. Des que vaig veure la primera pel·lícula de Harry Potter en la que feia de Draco Malfoy que sempre havia estat una mica obsessionada per ell, sempre l’havia trobat tan mono.... Recordo que en la meva època d’estudiant em feia un tip de repetir que només era tres anys més gran que jo i que era el meu noi ideal. I ara, vés per on, treballaria en la pel·lícula que jo produïa... Juas juas.

Li vaig al director que hi estava d’acord i abans que sortís per la porta del meu despatx em vaig afanyar a establir la data en què començaríem a rodar.

Aquell dia, a l’arribar a casa vaig decidir que havia de trucar immediatament a la Frigga i a l'Eurídice per explicar-los qui treballaria per mi... Vaig trucar primer a l'Eurídice. Al cap d’una mica de sonar, s’hi posà l'Orfeu.

-Bonjour?

-Ei, Orfeu! Sóc l’Isis!

-Ah, hola. Ara et passo l’Eurídice...

-Ei! Què tal, Isis?

- Doncs genial, no endevinaries mai qui serà l’actor antagonista de la pròxima pel·lícula que produiré...

- Ehm... Que m’ho preguntis és que el conec... Ah! No fotis que el Tom Felton treballarà amb tu?

- Sí!!! Estic súper contenta. Porto segles desitjant coincidir amb ell i conèixer-lo en persona...

- Escolta, ara que parlem, aviam si us ho podeu muntar per venir a veure la casa...

-Ah, sí jo ja saps que quan us vaig bé a tu i a la Frigga em va bé. Tot i que no poden ser gaires dies que d’aquí a uns dies comencem a rodar i saps que no m’agrada estar massa absent durant els rodatges de les pel·lícules.

Després de parlar una estona sobre el Tom Felton i altres temes diversos, vaig penjar el telèfon per trucar a la Frigga que també s’emocionà per la notícia.

- No pots parlar seriosament! El Tom Felton treballant amb la meva millor amiga!! Increïble!!

- Ah, Frig, acabo de parlar amb l’Eurídice m’ha dit que aviam quan anem a veure la casa, quan et va bé a tu anar-hi? O millor dit, quan us va bé, a tu i l’Odín?

La Frigga va fer una rialla i em contestà que ja miraria d’agafar-se uns dies de festa a l’hospital.

Al cap d’uns dies, un matí de principis de febrer, el cel de la ciutat de París ens va obsequiar amb un dia gris i plujós, un dia perfecte per a rodar l’escena del primer encontre entre la protagonista i l’antagonista.

La correctora pesada, al habla. XD Así cambiamos un poco la forma de empezar jeje.
¿Ashley Greene y Anna Kendrick son actrices reales? No me suenan (para que me suenen tienen que ser bastante conocidas...) y me da palo buscarlas en google, ¡es mucho trabajo! XD
Vale, diminutivo de Frigga: Frig. Pero, entonces, ¿qué siginifica Frig? ¿o qué represente, mejor dicho?
Creo que tenía otra cosa que decirte pero no me acuerdo... Ya la pondré

Les dues actrius citades són reals. I sincerament, t'haurien de sonar... Passa't per la galeria del fòrum. L'Ashley Greene és l'actriu que fa d'Alice a Crepúsculo i l'Anna Kendrick també surt a la pel·lícula, si no recordo malament, fa de Jessica.
Frig no vol dir res, no representa res. Simplement és el diminutiu de Frigga. No sé si surt en aquest capítol però a mesura que avança la història apareix també el diminutiu d'Eurídice, Eu. Enlloc diu que els noms s'abreviin així, però com que representa que l'Isis, la Frigga i l'Eurídice són amigues em va semblar normal que abreugessin els noms. A més a més, Eurídice és molt llarg d'escriure i jo sóc molt vaga! Quan recordis què era el que m'havies de dir ja m'ho diràs!