Obsessions: Capítol 1

Sí, ja sé que ja l'havia penjada, però he decidit fer alguns petits canvis i tornar-la a penjar:



Representa que us he d’explicar la història de la meva vida... Mai he estat una gran narradora, però suposo que ho puc aconseguir...

Però, per on començar? Doncs pel començament, és clar!

Em dic Isis, el nom d’una deessa, no podia ser més apropiat, no trobeu? Juas

Vaig néixer el 27 de Maig del 1990. La meva infància va ser un anar i venir per diverses escoles, però això, ara tan és. Jo tot just tenia un any quan vaig conèixer la que més tard es convertiria en una de les meves inseparables amigues, l’Eurídice. Aquell any ella va venir a viure amb els seus pares i el seu germà que és just un any més jove que jo. Aquell va ser l’inici
de la nostra amistat, una amistat que encara ara dura... Aviat ella es va mudar a un altre poble i vam deixar de ser veïnes, però l’any que jo començava l’escola, quan jo tenia tres anys i ella quatre, ens vam tornar a trobar a l’escola on vaig estudiar fins a tercer de primària, els vuit anys, aproximadament, quan em van canviar a una escola d’un altre poble i la nostra relació es va començar a refredar. Al cap d’uns anys també ella va anar a estudiar al mateix poble que jo però la relació ja no era la mateixa. Aquell mateix any, va arribar al meu curs una alumna nova, es deia Frigga i ens vam fer amigues de seguida. Dir amigues és poc, vam arribar a ser quasi com germanes. Les vaig presentar i aviat també van començar a travar amistat entre elles.

Van anar passant els anys i va arribar el moment que jo anés a estudiar a la gran ciutat. Vaig entrar a l’escola Massana, una escola d’art, ah crec que no us ho havia dit, m’encanta dibuixar. Els dos anys a Barcelona van ser intensos, com ho són per a qualsevol noia de batxillerat, i si es té en compte que jo era una pueblerina encara és més emocionant. Vaig conèixer la Paulina, que va arribar a ser com una altra germana per mi, tinc tendència a considerar les meves amigues com part de la meva família...

El segon any de jo estar a Barcelona, va baixar l’Eurídice i vam reprendre la nostra amistat, que junt amb la Frigga, ens vam convertir en el tres Parques de la Vall de Rusc. És un sobrenom que se’ns va ocórrer en una ocasió i al que li traiem profit sovint. Després de
dos anys d’estudiar a Barcelona vaig anar a estudiar a Montpeller. Com ja us he dit, la meva època com a estudiant va ser un anar i venir entre un munt d’escoles!

Allà vaig començar a estudiar cinema. La ciutat era genial, sempre havia tingut certa debilitat pels francesos i trobar-me allà envoltada de gent del rang del cinema i de francesos “monos” era immillorable. De fet, aquell any va ser especial, vaig tenir una relació amb un noi i vam durar tres mesos! Crec que és un dels nois amb el que més he durat, no m’agrada lligar-me, m’estimo
més anar variant, així no t’arribes a cansar mai de cap tio i el pots seguir veient com un amic.

El vaig conèixer en el rodatge d’una pel·lícula a la que m’havien demanat que assistís com a extra. És deia Guillem. Era si fa o no fa de la mateixa alçada que jo, potser una mica més alt, amb el cabell ros i els ulls d’un blau intens. El primer que vaig pensar va ser que era agradable trobar-se amb algú que parlés la teva pròpia llengua, bé no, de fet el primer que vaig pensar al moment de conèixer-lo va ser que era moníssim, però després recordo que em vaig sentir alegre de poder parlar en català amb algú, doncs ell era andorrà. Després d’aquell dia al rodatge vam començar a quedar per fer coses junts, al principi amb més gent, però a poc a poc vam començar a quedar nosaltres dos sols. Tampoc fèiem res de l’altre mon, anàvem al cine de tant en tant, quedàvem algun dia per sortir de festa, el que solen fer els amics o les parelles en aquesta edat. Quan anàvem a sopar, sempre era a pizzeries o llocs que no fossin gaire cars. No recordo per què vam tallar, suposo que em devia cansar d’estar lligada a un sol noi.

Més tard vaig anar a estudiar a París. Aquella també va ser una gran època, vaig conèixer gent molt interessant. Allò ja estava a un altre nivell, aquella gent vivien pel cinema! Entremig ens anàvem veient amb la Frigga i l’Eurídice. Mentre jo era a Montpeller, elles estudiaven a Barcelona, l’Eurídice filologia catalana i anglesa, les llengües sempre havien estat el seu món, i la Frigga fisioteràpia. El cert és que jo no era la única de les tres que vivia una època daurada; cada cop que veia l’Eurídice no podia evitar tenir-li certa enveja. Estava enamoradíssima de l’Orfeu, el seu primer amor que encara ara és l’home de la seva vida. La seva sí que és una història d’amor amb totes les lletres... La Frigga, tot i que no se li veien nois a la vista, era feliç tenint-nos a nosaltres i amb els seus amors
platònics, com el Matthew Gray Gubler, o els seus personatges de ficció, com per exemple l’Edward o el Jacob de Crepúsculo.

A París també vaig tenir les meves aventures amoroses, cada una senzillament genial, però totes poc duradores.

Van anar passant els anys i les tres amigues vam acabar els nostres estudis. La Frigga va tornar a Viralt, a la Vallde Rusc, el seu poble, on es va posar a treballar a l’hospital, l’Eurídice se’n va anar a viure a Suïssa amb l’Orfeu i jo em vaig quedar a París. Vaig començar a fer feines esporàdiques, primer com a actriu i a poc a poc em van anar contractant productors per fer de directora. No vaig trigar gaire a fundar la meva pròpia productora. En aquella època vivia en un piset dels afores de la ciutat, petit però acollidor. Res comparat amb la casa que tenia l’Eurídice a Nobern, allò semblava un palau a comparació del meu piset! Se la veia tan feliç
de viure allà, lluny de tot el que havia conegut, amb el seu “científic boig”... Sí, he dit científic boig, i no m’estic ficant amb l’Orfeu, l’Eurídice, de sempre l’ha anomenat d’aquesta manera carinyosa al·ludint a la seva passió per les ciències i a la seva carrera com a físic.

Al cap de poc temps d’haver tornat a Viralt, la Frigga va començar a sortir amb el veterinari que cuidava els animals de tota la zona. L’Odín, que així se’n diu, és un noi molt alt, si a la Frigga ja li deien que podria jugar a basquet, ell encara més. És castany, té els ulls d’un verd maragda preciós i sempre va molt ben vestit.

Pel que fa a mi, sóc més que una súper productora de la ciutat de la llum, sempre amb feina que em surt per les orelles, doncs una productora no funciona si no hi ha pel·lícules a gravar.

¿Te das cuenta que me has quitado unos cuantos posts? Yo, que los había escrito con el sudor de mi frente! Vale, ya lo dejo...
Es curioso el cambio ^^. ¿Cómo que es que te has decidido por nombres mitológicos?

També m'he esborrat una pila de posts a mi. He considerat que no calia que la nostra conversa estigués per aquí.
Pel que fa als noms, com que en la història original una de les protagonistes ja tenia un nom mitològic he pensat que quedaria bé que totes tinguessin noms mitològics. Així de pas era un nom menys a canviar, llàstima que sigui el que menys apareix...

Eso que es su historia... Pero, claro, es porque ella es la narradora.
¿Y los nombres de los sitios? ¿Son del algún libro?

Verdandi escrigué:

Eso que es su historia... Pero, claro, es porque ella es la narradora.
¿Y los nombres de los sitios? ¿Son del algún libro?

Els noms dels llocs pertanyen a la meva imaginacíó o són reals.
Què et semblen? T'agraden?

Uhm... No está mal. Yo también suelo inventarme los nombres de los sitios, lo que suele pasar es que suenan demasiado raros, ¿no? Al menos ésa es la impresión que me da...
En "Viralt" dejas la inicial, es una buena forma de guardar el recuerdo del sitio real ^^
Por cierto, Nobern no existe pero sí hay un lugar llamado Nabern, está en Alemania creo. Curioso, ¿no? Lo que es una vocal XD

Verdandi escrigué:

Uhm... No está mal. Yo también suelo inventarme los nombres de los sitios, lo que suele pasar es que suenan demasiado raros, ¿no? Al menos ésa es la impresión que me da...
En "Viralt" dejas la inicial, es una buena forma de guardar el recuerdo del sitio real ^^
Por cierto, Nobern no existe pero sí hay un lugar llamado Nabern, está en Alemania creo. Curioso, ¿no? Lo que es una vocal XD

Wow! Un lloc que es diu Nabern!! Hahahahaha Per una vocal passa de ser un lloc que jo situo a Suïssa imaginariament a ser un lloc real a Alemanya... És curiosa la vida...
A mi m'agraden els noms que tu utilitzes...

Uy, no sé, ¿eh? Hay uno del que siempre me acuerdo: Baracco.
Lo que no recuerdo qué ciudad suplantaba, o si suplantaba alguna...

Jo crec que Baracco era substitut de Barcelona, no?
Ara no ho recordo, però em sona que era això...