Aquesta fic té 13 capítols. Aquest primer el penjo jo però tal com diu la descripció l'Urd n'és co autora, per tant, que no us sorprengui que ella també pengi capítols. Els nombres en blau són notes a peu de pàgina.MARIA:“Caus a terra molt avall creus que no te’n sortiràs...”
[1] Em desperto sobresaltada i apago el despertador. Sí, això que sona és el meu
despertador. Original, oi? Rara vegada em poso el despertador en dissabte però és que ahir vam quedar amb l’Isis que pujaríem a pistes i és clar, si m’he de fiar del despertador del meu cos crec que no arribo a recollir-la. Esmorzo amb tranquil·litat, em vesteixo amb la roba d’esquiar, carrego el cotxe i abans de sortir de casa truco a l’Isis per avisar-la.
Al cap de no gaire estona ja sóc davant de casa seva ajudant-la a carregar els esquís al meu cotxe. Fa un dia assoleiat, un dia perfecte per anar a esquiar. Me la miro un moment i ric. Porta un pantalons que li queden bastant arrapats al cos. Són els que anomena els pantalons de “lligar a pistes”. Ella de seguida capta perquè ric i em diu:
- En aquesta època de l’any l’estació està plena de “guiris” moníssims, tu perquè tens nòvio, però jo que sóc soltera, no trobes que val la pena aprofitar?
Per la meva banda, em limito a negar amb el cap, típic d’ella, qualsevol oportunitat és bona per anar a lligar.
Un cop a dalt, aparquem el cotxe a Orri
[2] i a esquiar!
A la primera baixada arribem fins a baix de tot, ja que a “l’Horat
[3]” hi ha molta cua. Arribem i ens posem a la cua del telecadira. Ensenyem els forfaits, i en el moment que l’Isis es gira per parlar, veig que somriu de manera trapella, seguint la seva mirada em giro i veig que just darrere nostre hi ha un grup de joves que semblen tenir la nostra edat. Automàticament, l’Isis i jo ens mirem amb complicitat i deixem passar algunes persones, les justes per provocar que dos dels joves s’hagin d’asseure amb nosaltres, ja que la cadira és de quatre. Jo m’assec a l’extrem dret per deixar via lliure a la meva amiga.
Un cop asseguts a ella li falta temps per iniciar conversa.
ISIS:M’assec al costat de la Maria, i els dos nois s’asseuen al meu costat. Un d’ells és ros i porta taula, l'altre és moreno i va amb esquís, però no sabria dir qui és més guapo jeje, els dos tenen el seu encant. Em poso els pals sota una cama com faig sempre per poder
tenir les mans lliures i aprofito per donar-li un cop “sense voler” al noi del costat, la Maria al veure-ho es posa a riure i jo faig com si res i li dic al noi:
- Ups! Perdó, no t’hauré fet mal, veritat?
- No passa res, no em moriré per un cop de res.
Em respon amb un somriure que em fa bavejar. Rebo un cop de colze de part de la meva amiga que s’aguanta el riure i m’anima a seguir la conversa.
- D'on ets?
- De Londres, els de l’últim curs de l’escola tenim uns dies lliures i hem decidit venir a esquiar.
- Vaja, doncs sí que heu anat a parar lluny jeje.
- Sí, ho vam fer per votació. I aquí el meu estimat amic – diu fent un gest cap al noi del costat –, que sempre se’n surt amb la seva, va decidir que volia venir aquí i aquí estem – em diu tot rient.
- Per cert, jo em dic Isis i ella és la Maria.
- És veritat, on és la meva bona educació? Em dic Blaise i ell Draco, encantats.
- Igualment.
Parlem les dues a la vegada i ens posem a riure. Llavors la Maria, que em coneix molt bé, els hi diu:
- Nosaltres som d’aquí i ens coneixem molt bé l’estació, si voleu us podem acompanyar.
- Estaria molt bé – respon el Blaise que sembla que tampoc vol separar-se.
El Draco encara no ha dit res, pel que ens el quedem mirant fins que accedeix.
- Està bé, però no anem sols, a la cadira del darrere hi tenim amics.
- Molt bé, doncs nosaltres us farem de guies.
Acabem d’arribar a dalt i mentre esperem que arribin els altres la Maria i jo intercanviem opinions sobre els nostres nous amics.
BLAISE:Mentre esperem que la Pansy i aquell parell de goril·les arribin a dalt em miro de reüll les nostres “guies” que xiuxiuegen coses entre elles. La que seia a la punta és més aviat baixeta, deu tenir setze anys tirant llarg. L’altra és més alta, en deu tenir divuit o dinou.
-Ei, Draco, què en penses d’aquestes noies?
- Au va, no fotis que t’agraden... Et deixaràs conquistar per un parell de muggles?
- Què vols dir?
- Doncs que és evident que t’han, o millor dit ens han, triat com a preses. Veus? Per això no suporto les ties. Es fan les simpàtiques establint conversa quan l’únic que volen és emportar-se el noi en qüestió al llit...
- Ja... i em diràs que els tios amb els que t’ho muntes no fan el mateix?
- Sí, però almenys aquests van directes al gra. No s’estan per tonteries com les d’aquestes...
Aix... Mira que n’arriba a ser de malcarat aquest Draco... Com es nota que és el nen mimat de la família Malfoy...
Ah, mira allà venen. La Pansy s’acosta a nosaltres amb agilitat seguida del Vincent i el Greg que no se n’acaben de sortir amb la taula.
Dirigint-me a les altres dues noies els hi dic que ja podem tirar i veig que la petita comença a baixar i l’altra darrera seu. Deixant la distància justa per no agobiar-la començo a baixar darrera d’ella amb la Pansy enganxada a la punta dels meus esquis, seguida pel Draco i els seus guardaespatlles. Les noies esquien prou bé, des d’aquesta perspectiva les puc estudiar millor sense que ho notin. L’Isis porta uns pantalons arrapats que li marquen un bon pompis. De seguida veig a què es referia el Draco; es nota que s’intenta lluir, doncs esquia marcant bé cada gir amb un estil típic d’una persona acostumada a esquiar tot i que una mica exagerat.
Baixem sense aturar-nos massa i arribem a una altra cadira. La Maria i l’Isis es posen a una banda i no dubto a acostar-me a elles. M’és igual el que digui el Draco, aquesta tia serà meva abans que acabin les vacances com em dic Blaise Zabinni i si resulta que ella vol el mateix, la cosa serà encara més fàcil i ens podrem saltar alguns passos. Per desgràcia meva, sembla que primer hauré de superar un altre obstacle: la pesada de la Pansy no es desenganxa de mi. Així que pujo a la cadira amb les tres noies. Les dues amigues es miren amb disgust, un gest que tampoc passa desapercebut a la Pansy que somriu amb aire triomfal.
Un cop a la cadira, les dues muggles fan mostra d’educació i es presenten a la Pansy, aquesta les talla deixant clar que “sóc seu”, fet que fa que la resta del trajecte el passem en un silenci incòmode.
DRACO:Mira el Blaise, què ràpid que corre darrere les noies..., no sé què els hi troba. Els nois són molt millors, ell mateix és molt més guapo que elles... Però els amics són els amics, per molt moreno que sigui, tinc certa debilitat morenos, a més el contrast del meu cabell i el dels morenos queda perfecte i jo sempre estic perfecte! Què dic? Jo SÓC Perfecte! Millor m’afanyo a seguir els altres que si no encara em deixaran aquí, i vist que el Blaise s’ha oblidat del seu millor amic per seguir aquelles descarades... vaja! La Pansy pel mig... no ho
tindran tan fàcil com es pensen aquestes muggles... riurem molt aquestes vacances.
Acabo pujant amb el Vincent i el Greg al telecadira, és el que té tenir un Lord Tom
[4] com a millor amic, la veritat es que no em mereix, que faria el Blaise sense mi? Si totes les noies que van darrere seu és perquè primer s’han fixat en mi però com veuen que sóc gai ho intenten amb l'atractiu-amic-però-que-no-em-supera. Estem apunt d’arribar a dalt i com sempre aquests dos amics que tinc per guardaespatlles no obren la boca si no és per menjar, sort que em tinc a mi.
Veig que les noies i el Blaise ja han arribat i és veuen tallats, segur que la Pansy ha dit alguna de les seves, no m’esperava menys d’ella.
- Bé ara ja hi som tots, cap a on voleu que us portem? – Ens pregunta la noia baixeta, no recordo el seu nom.
Són elles les que es coneixen les pistes i ens pregunten on volem anar? Si us plau...
Em giro cap a un costat i començo a baixar esperant que em segueixin, com sempre tots acaben fent el que jo vull... Però veig que les noies m’adelanten seguides dels altres ignorant-me!! però com s’atreveixen?! Em sembla que no em queda més remei que seguir-les... però em venjaré, ningú m’ignora i en surt ben parat, no li ho permeto ni a l’inútil del Sant Potty, els hi permetré a elles...
[1] Llença’t LAX’N’BUSTO
[2] Part de l’estació on hi ha un parquing
[3] Abreviació de Horat deth bo, telecadira
[4] Equivalent mag del Don Juan (home “ligón”) 
Índex 
Dv Jun 12, 2009 10:01 pm
