La bibiloteca!

Nunca escribo posts tan largos porque siempre, pero siempre, se me acaban borrando. Así que o hago copiar y pegar o lo escribe en Word y luego hago copiar y pegar. Vaya, que copio y pego. Me da mucha rabia que se me borre...
La trilogía de Stieg Larsson me gustó mucho, bueno, los dos primeros libros. No es romanticona, más bien un thriller pero me encantó. Engancha bastante.
Ahora me estoy leyendo la trilogía de La Guerra de las Brujas de Maite Carranza. Ya me he leído los dos primeros (El Clan de la Loba y El desierto de hielo) y ahora estoy con el tercero, La Maldición de Odi. Magia, amor, las descendientes de O enfrentadas. Es mágico, así de simple. Os recomiendo esta trilogía ^^

El meu post havia de ser llarg, tenia moltes recomanacions per fer i molts llibres dels que parlar... I ara han de començar les vacances abans no comeni un altre llibre...
Una curiositat, la meva mare té una amiga si fa o no fa de la seva edat que s'enganxa als mateixos llibres que jo. És curiós veure com hi ha llibres que aparentment formen part de la literatura jovenil però que després no tenen edat. Parlo de llibres com per exemple la saga de Harry Potter o Memòries d'Idhun.

¡Ya he acabado La Maldición de Odi! ^^
Esta trilogía me ha encantado jeje Es de una autora española y la acción ocurre en parte cerca de Jaca ^^ Aunque también en el polo Norte, en Italia, en las Canarias...

He començat les vacances i he començat a llegir llibres per oci.
Avui he fet un viatge llarg en autobus i he tingut bastant temps de llegir, entre el viatge i una estona després a casa m'he llegit un llibre de l'Agatha Christie, es diu Diez negritos. Tracta de deu persones que són convidades a passar una setmana en una illa on no hi viu ningú però que hi ha una casa molt gran. Quan són tots allà, un missatge gravat els acusa de diferents assassinats. Cada una de les persones va morint seguint la lletra d'una cançó infantil que porta el mateix títol que el llibre. Assassinats, misteri i intriga, si us agrada el gènere us encantarà! El llibre és un clàssic de l'autora que ara han tornat editar en edició especial, no sé benbé que commemoren...

Ara m'he començat a llegir La doctora Cole, el tercer de la saga de El médico (quants cops ho hauré repetit?) Pinta interessant!

Ayer empecé La reina de las corrientes de aire de Stieg Larsson. Llevo pocas páginas pero lo que he leído no está nada mal ^^ Si tenéis oprtunidad de leer está trilogía, ¡os la recomiendo con los ojos cerrados!
Antes de leer éste me leí El lenguaje prohibido de los aromas de Mabela Ruiz-Gallardón. Os pongo el resumen de la contracubierta:
"Existe una leyenda que afirma que las mujeres más atractivas del mundo se encuentran en el Rif...
Cuenta esa misma leyenda que las doncellas de aquel lugar extraen de su cuerpo la esencia más pura de su feminidad. Un perfume cuyo olor es tan fino y puro que una sola gota en lóbulo de la oreja provocará en el hombre elegido el deseo irrefrenable de conquistar a su portadora...
Desde el mismo instante en que Casilda leyó aquel libro, vivió obsesionada con la leyenda, obsesionada con la creación del perfume perfecto. En 1972 ya era una de las mejores perfumistas del planeta y se había cambiado el nombre adoptando el de su creación más conocida: Victoria Lalik. Aquel perfume tenía un aroma sobrecogedor, como el olor de su cuerpo.
En 1975 el prometido de Casilda, el rico heredero inglés Charles Mainfort, es encontrado ahogado en la bañera cubierto de rosas. Fue un escándalo mundial. La autopsia certificó que había ingerido dosis elevadas de esencias florales. Había muerto envenenado. Lady Mainfort, la madre de Charle, decide contratar a Thomas Pin, un detective privado, para aclarar la muerte de su hijo. Al poco tiempo de la tragedia vuelve a castigar a la familia: lady Mainfort aparecía sin vida en su cama.
Una muerte misteriosa, una duda constante, un inspector que va tras sus pasos... Casilda, una mujer enigmática que ha borrado todo su pasado.
El lenguaje prohibido de los aromas, una novela incomparable que nos transporta al reino de los olores y sus consecuencias."
Ah, antes de éste leí el primer libro de la serie de Sookie de Charlaine Harris: Muerto hasta el anochecer. Vale, había intentado dejar el vicio de los vampiros pero... Es muy difícil. Además de que una amiga me dejó la novela, la leí porque hay una serie de televisión basada en estos libros (sí, por lo que sé hay tres): True Blood. Como los resúmenes no son lo mío, cuelgo la contraportada:
"Sookie Stackhouse es una camarera con un inusitado poder para leer la mente. Su don es el origen de sus problemas. Siempre acaba sabiendo más de lo que le gustaría de la gente que la rodea, de todos menos de Bill Compton, porque su mente, la de un vampiro que intenta reinsertarse en la sociedad, es absolutamente impenetrable. Cuando sus vidas se cruzan descubrirá que para ella ya no hay vuelta atrás. La aparición de un asesino en serie es la prueba definitiva para su confianza... porque ni siquiera ella sabe si Bill es su protector, o si se convertirá en su fatal asesino.
Con la primera novela de la serie Sookie, Muerto hasta el anochecer, Charlaine Harris demuestra hasta qué punto su talento puede hacer que una casi imposible mezcla de vampiros, misterio, intriga y humor se convierta en una obra deliciosamente imprescindible. Una autora avalada por más de dos décadas escribiendo y entreteniendo a miles de lectores de todo el mundo."

Me acabat La doctora Cole, al principi em va agradar però sincerament, si heu llegit El médico i Chamán decepciona bastant. La novel·la se situa en la societat estadounidense actual. La protagonista, la doctora Roberta Cole, decideix abandonar la ciutat per a establir-se com a metgesa rural. L'autor es passa més de la meitat de la novel·la intantant justificar que la protagonista sigui una dona. la meva pregunta és, Per què es justifica quan és una dona la protagonista i no ho fa quan és un home? Això és masclisme! Apart d'això hi ha altres punts de la novel·la que fan pensar que Noah Gordon (l'autor) no ens té massa simpatia al gènere femení. En fi, que si no us el llegiu tampoc us perdeu res, us podeu quedar només amb El médico o amb El médico i Chamán i no us perdeu absolutament res.

Ara he començat a llegir The host (la huesped) d'Stephenie Meyer. De moment està molt interessant, va d'una extraterrestre que "s'hospeda" en el cos d'una noia humana quan la raça humana com a tal s'està a punt d'extingir. Hi ha molts altres éssers extraterrestres que tenen un cos humà com a amfitrió però el curiós de la protagonsita és que la conciència de la noia humana no ha desaparegut com passa en els altres caso i viu reclutada en un racó de la ment i que per tant, comparteixen molt més que un cos. A la contraportada diu que s'enamoren del mateix noi (humà, per cert). La història es defineix com una història d'amor amb leements fantàstics. Sé que amb Crepuscle va posar el llistó molt alt, però de moment no m'ha decebut!
Només un petit detall, jo estic llegint la traducció castellana i a vegades sembla que hi hagi una mica de vacilació amb la terminació dels adjectius. A vegades està parlant de l'extraterrestre i la humana i enlloc d'utilitzar adjectius en femení plural, ultilitza el masculí plural. He pensat en la possibilitat que no consideri l'extraterrestre com a ésser femení, però tenint en compte que el títol, tot i consevar-se l'original en anglès, està traduit entre parèntesis com La huesped, la idea queda descartada. La cosa és que trobo que es repeteix massa vegades per tractar-se d'una errata de traducció...

Skuld, las doctoras no es algo tan normal como nos parece. Hasta hace muy poco que las mujeres podemos formarnos como médicos sin que se nos intente echar de la facultad y que después podamos ejercer la profesión sin que se nos trate como matasanos.
El libro de Barbara Wood, Domina (os cito mi entrada debajo), trata de cómo la protagonista se abre camino en esta profesión que era exclusiva para los hombres.

Verdandi escrigué:

Fa poc que m'he llegit un llibre, Domina de Barbara Wood, que us recomano molt. Si us agrada la medecina i com les dones van arribar a execir aquesta professió.
Mentre el llegia hi havia moments que pensava "que rucs arribaven a ser!". La veritat, fins fa ben poc que les dones som "lliures"...
En fi, si us animeu a endinsar-vos en aquest meravellós llibre, crec que no us decebrà.
Petons!

D'acord, fa relativament poc, però se suposa que La Doctora Cole passa en la nostra època, cap als 80 o 90 del segle passat. Jo crec que en aquesta època ja hi ha prous dones metges com per haver de justificar que la protagonista de la novel·la sigui una dona. Potser em llegeixi aquest llibre que dius, pot ser interessant, sempre que no sigui massa tècnic, és clar.

Avui m'he acabat de llegir The host (la huesped). Sí, ja ho sé, deboro els llibres... M'ha encantat, l'Stephenie Meyer és una gran autora! És un llibre que enganxa des del principi fins al final. Una història d'amor dins del marc de la ciència ficció, sense descuidar-se els seus tocs d'humor. Tot i ser ciència ficció tot està molt ben explicat, tot molt ben quadrat sense violar la realitat.

Spoiler:

En fi, una gran novel·la, us la recomano!

No es malo devorar libros... Yo siempre he tenido esa costumbre, si tengo tiempo claro.
Me gustaría leerlo, aunque primero debo leerme todos los que tengo pendientes (que no son pocos...).

Avui m'he llegit Invocación el quart de crónicas vampíricas. No m'ha agradat gaire aquesta saga, comença bé però es va tornant cada cop més absurda. Només volia comentar per a les adictes als vampirs que no us perdeu res si no us llegiu aquesta saga.

EDITAT 22/07/09 (23.16)
Em semblava que havia comentat que havia començat a llegir Los hombres que no amaban a las mujeres però veig que no. Només comentar que ja me l'he acabat i que també m'he llegit La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina i m'he començat el tercer, La reina en el palacio de las corrientes de aire. Sabeu de què us parlo, no? Parlo de la saga Millenium de l'Stieg Larson.
És una saga molt interessant, el primer llibre es fa una mica pesat el principi però un cop coneixes els personatges i comença l'acció no podia parar de llegir. El primer té un final relativament tancat, és a dir que per qui només es llegeixi el primer pot quedar minimament satisfet. El segon, en canvi, quan acaba deixa els lectors amb "l'ay al cor" que en diuen (l'expressió equivalent a la castellana: con el corazón en un puño).
En resum que us recomano ferventment aquesta saga!

Fa mes d'un més d'ençà de l'últim comentari, així que publico en un nou post. Després de la saga Millenium, m'he llegit alguns llibres més:
The wizard of Oz (El mago de Oz en castellà). No està malament però heu de tenir en compte que és un conte per nens.
També m'he llegit Fearless Fourteen, ho sento no recordo els autors. No està malament, la traducció seria alguna cosa així com Els catorze sense por, va d'investigacions i assassinats.
Ara m'estic llegint un llibre de l'Emili Teixidor que es diu Pa negre. Tracta de la vida d'un nen que viu en un mas prop de Vic durant la Postguerra. Tampoc està malament, però no enganxa.