Història comunitària 1

Fa uns dies que vaig començar aquesta història i se m'ha acudit que la podriem anar desenvolupant entre totes aviam que surt. El títol és la part més complicada, de moment li poso història comunitària 1 i ja li canviarem. Continueu amb la història aquí mateix, de moment. Sense més preàmbuls, aquí va!

---

Devien faltar pocs minuts per a les vuit del vespre quan en un pis del barri de Les Corts de Barcelona, la porta s’obria i hi entrava una dona d’uns setanta anys. La dona tenia els cabells canosos i no devia medir més de metro seixanta. Tot i que se la veia cansada, saltava a la vista que era una dona amb bona salut per la seva edat avançada. En entrar al pis deixà la clau sobre la taula, es canvià la roba per una bata d’estar per casa i va entrar a la cuina per preparar el sopar. En aquell moment va sonar el telèfon. La Joana, que així es deia la dona, va contestar de seguida. Una veu familiar va sonar a l’altra banda de l’auricular i va dir:



-Hola iaia! Com estàs? Truco per dir-te que ja hem arribat a casa.



Es tractava de la Maria, la seva neta. La Maria era d’un poblet de muntanya a unes quatre hores de la ciutat, però havia estat vivint amb la seva àvia durant uns anys a causa dels seus estudis. I ara, sis anys després d’haver començat els seus estudis la trucava des de la seva nova llar: una caseta apartada a pocs quilometres de la ciutat Suïssa de Ginebra que compartia amb el seu nòvio. Feia uns mesos que l’havia acompanyada a ella i al seu nòvio a l’aeroport de Barcelona. Havien anat a fer un viatge per Europa i després d’aquest viatge s’havien instal·lat a la caseta suïssa. Feia temps que la parella feia tràmits per comprar-la. La noia li va explicar breuement com havia anat el viatge i va penjar de seguida dient que encara havia de trucar als seus pares i que si s’allargava molt es gastaria una fortuna amb el telèfon. Quan va haver penjat el telèfon, la Joana va somriure i va recordar la història d’amor que havia viscut la seva neta amb aquell noi durant aquella pila d’anys abans d’acabar anant-se’n a viure amb ell en un país estranger per a tots dos.

Skuld... Em sona, i mooooooolt!
Que vols fer dues històries alhora? Maria i nòvio i Joanna i aquell noi?
Sembla que promet hehe ^^
Ja m'he llegit el que has penjat, ara he de deixar al meu cap a veure si se li ocorre alguna idea...

No, no, Verlandi, no són dues històries, almenys no de moment. La Joana recorda la història d'amor de la Maria i el seu nòvio. Ara si voleu introduir també la història de la Joana, endavant!

Aix aix... Perdó!
Ho he llegit malament... Suposo que ja estic massa cansada... No m'estranya. Són les dues de la matinada. Ai, l'insomni...
Però tampoc és mala idea, no?